El treball aporta evidències que l’ecologia i l’evolució poden ser dues cares de la mateixa moneda i que la natura s’adapta i evoluciona més sovint i més ràpid del que havia anticipat Charles Darwin. Per descobrir-ho, un equip de recerca internacional ha recreat un experiment en 16 illes artificials amb 220 llangardaixos anolis (Anolis sangrei), una espècie típica de les Bahames, en el que han comprovat que, només en vuit mesos, la mida de les potes d’aquests rèptils arborícoles és capaç de modificar la vegetació, els insectes i les interaccions entre els membres de tot l’ecosistema insular. El sorprenent experiment que ara es publica ha demostrat com, a les illes amb llangardaixos anolis que tenen cames curtes, aquests s’enfilen millor als arbres, cacen més aranyes i altres insectes herbívors i això provoca que l’arbust dels manglars (Conocarpus erectus) creixi més ràpid. A més, estudis previs han demostrat que si arriben llangardaixos amb cames llargues a una petita illa, els seus descendents evolucionen ràpidament a tenir cames més curtes
“Per una banda, com que els llangardaixos que es mouen millor entre aquests arbustos són els de cames més curtes, s’afavoreix als llangardaixos de cames més curtes en una relació que es retroalimenta, aquesta part demostra l’efecte de l’evolució sobre l’ecologia. D’altra banda, la selecció natural afavoreix els animals que es mouen millor en les branques primes dels arbustos d’aquestes illes, els de potes més curtes, el que demostra l’efecte de l’ecologia sobre l’evolució”, explica Lapiedra.
220 llangardaixos en 16 illes
Per fer l’estudi l’equip de recerca ha capturat i mesurat 488 llangardaixos anolis bruns, que són depredadors d’aranyes i altres insectes. De tots els espècimens s’han quedat els de cames més curtes i els de cames més llargues. Després han translocat aquests rèptils en 16 petites illes del Carib que havien perdut tots els llangardaixos per culpa de l’huracà Dorian i en la meitat d’elles hi han alliberat durant 8 mesos els 110 llangardaixos amb les cames més curtes, i en l’altra meitat, els 110 individus amb les cames més llargues. Els resultats han estat clars, en les illes amb llangardaixos de cames curtes les aranyes han disminuït un 41%, mentre que la vegetació més comuna ha crescut un 102% en aquestes mateixes illes. En les illes amb llangardaixos de cames llargues, en canvi, no s’ha observat un efecte significatiu sobre el creixement de la vegetació.
