Papallona perlada. Autor: Andreu Ubach

En el marc del Dia Mundial de la Diversitat Biològica, des de l’OPNB s’han fet públiques les darreres dades del  programa de seguiment de papallones de Catalunya coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), que revelen que el període 2021-2023 ha estat el de menor abundància de papallones des que se’n fa seguiment, i que el 2024 s’han confirmat 210 extincions locals de poblacions de papallones coincidint amb el període de continuada sequera que es va viure al nostre territori. Aquestes tipus d’extincions s’han multiplicat de manera significativa respecte anys anteriors. Tot i això, l’arribada de les pluges al 2024 va marcar un primer repunt per a les papallones catalanes després de tres anys de sequera. En global, més de la meitat de les espècies (52 %) van incrementar les seves poblacions respecte l’any anterior, mentre que el 48 % van davallar.

El CBMS, coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i impulsat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, recull dades de papallones des del 1994 a través de censos setmanals realitzats per persones voluntàries. Els transsectes es repeteixen cada any i permeten detectar canvis poblacionals i tendències. Les papallones són un dels indicadors més fiables a tot el món per mesurar la pèrdua de biodiversitat en espais oberts i l’estat de salut de la natura en general, i per aquest motiu el CBMS treballa de manera coordinada amb la resta de seguiments europeus de papallones. Les dades recollides per aquest projectes són claus per avaluar l’estat de la natura a Catalunya, i per això aquest és un projecte vinculat a l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

La sequera al llarg de 4 anys ha provocat extincions locals de papallones

Entre el 2021 i el 2024, Catalunya ha patit una sequera persistent. Tot i que el maig de 2024 va ploure de forma abundant però irregular, això no ha estat suficient per evitar l’impacte acumulat. Això ha fet que moltes poblacions de papallones en patissin els seus efectes i que s’hagin deixat de detectar en molts transsectes de la xarxa.

“L’estat de la vegetació és clau per al desenvolupament de les papallones. Una disminució de la quantitat o la qualitat dels recursos quan no plou té un impacte sobre les larves quan s’alimenten o els adults per la disponibilitat de nèctar floral.”, comenta Andreu Ubach des del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

 Al llarg de 30 anys de seguiment s’han observat extincions i colonitzacions arreu del territori però la situació aquest any passat és un canvi dràstic a les dades recollides. Entre 2021 i 2023 ja s’havien detectat abundàncies molt baixes d’individus en molts transsectes, però es considera que una papallona està extingida quan, després de detectar-la durant 4 anys seguits en un indret, es deixa de detectar durant els següents 4.

“Això no vol dir, però, que si les condicions milloren, aquesta espècie pugui re-aparèixer de forma ocasional i s’hi pugui tornar a trobar quan es repeteixin els transsectes en un futur”, afegeix Andreu. “Per tant una extinció local és reversible si l’espècie persisteix al voltant de la localitat”, conclou.

Les dades fan palesa la major extinció local de papallones a Catalunya des que se’n té registre: des del 1994 s’han comptabilitzat 495 extincions locals, de les quals 210 han estat confirmades el 2024. Això no vol dir que aquestes espècies hagin desaparegut enguany, sinó que fa quatre anys que no es detecten als transsectes on abans hi eren. És a dir, l’efecte de la sequera es manifesta amb retard.

Entre les espècies més afectades hi ha el cupido menut (Cupido minimus, 14 extincions), l’argentada de punts vermells (Fabriciana adippe, 10), la perlada de l’esbarzer (Brenthis daphne, 10), la donzella violeta (Boloria dia, 10) i el dard de taques blanques (Hesperia comma, 9). Moltes d’aquestes s’han produït principalment a la regió mediterrània, mentre que les poblacions alpines d’aquestes espècies en molts casos es mantenen estables.

Dels fenòmens locals a la tendència regional de les espècies

D’altra banda aquest 2024 el CBMS ha calculat tendències a nivell català per a un total de 145 espècies. A nivell general s’observen 68 espècies (el 56,55%) en regressió moderada o forta, 15 espècies (el 10,34%) en increment moderat o fort, 33 (el 22,75%) en situació estable i 15 (un 1,34%) amb una tendència incerta. En conjunt, les tendències tenen sentit negatiu en 113 espècies (el 77,9% dels casos) i positiu en 32 (el 22,1%).

Els canvis d’un any per l’altre poden fluctuar en la majoria d’invertebrats ja que cada any és una nova generació la que neix fruit dels impactes climàtics i paisatgístics produïts l’any anterior. Als punts de mostreig que disposen de dades consecutives (2023-2024), l’abundància global ha crescut un 8 %, passant de 199.000 a 215.000 individus. Aquest avanç, però, parteix de mínims històrics assolits el 2022 i el 2023, de manera que caldrà consolidar-lo en els pròxims anys.

Connectades a la meteorologia

Tot i que la sequera dels últims anys ha provocat extincions locals de papallones, no totes les espècies han patit conseqüències negatives. Depenent del seu cicle vital, de la manera com creixen i es reprodueixen, algunes s’han vist fins i tot beneficiades. Per exemple, les pluges de primavera el 2024 han estat bones per a les papallones que volen a l’estiu i que tenen més d’una generació a l’any (polivoltines) perquè les seves larves van trobar més aliment durant la primavera.

En canvi, moltes de les que volen a la primavera, ja havien estat afectades l’any anterior perquè, mentre eren larves, van trobar molt poc aliment a causa de la forta sequera acumulada el 2023. Això ha fet que espècies com la blaveta de la farigola (Pseudophilotes panoptes), l’aurora (Anthocharis cardamines) o la nimfa dorment (Nymphalis polychloros), patissin descensos importants.

D’altra banda, hi ha papallones que hivernen com adultes i després, amb les bones condicions primaverals, van poder reproduir-se amb èxit a l’estiu del 24. Algunes espècies beneficiades per aquest fet van ser la cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), la papallona del lledoner (Libythea celtis) o la papallona de la c-blanca (Polygonia c-album).

Els resultats no són iguals a tot arreu: depenen molt del clima de cada zona. Des del 2020 el CBMS analitza les papallones per separat a tres grans regions climàtiques: la zona alpina i subalpina, la mediterrània humida i la mediterrània àrida. Si voleu veure com evoluciona cadascuna, teniu els resultats per a cada espècie al web del CBMS.

Què podem esperar el 2025?

És evident que les pluges del 2025 sembla que hagin de revertir una situació dràstica de baixa abundància i extincions de papallones, però encara és d’hora per treure conclusions.

Per una banda, les espècies primaverals que partien de mínims històrics l’any passat tampoc s’han acabat de recuperar, ja que en alguns casos el seu període de vol s’ha vist escurçat per les continuades pluges i fins i tot es pot arribar a pensar que hagi causat mortalitat en aquelles espècies que hivernen com a crisàlide degut a un increment de l’atac de paràsits o fongs.

No obstant, tot el que vindrà a partir d’ara es beneficiarà de forma clara de l’estat de la vegetació i sí que esperem un estiu ple de papallones. Cal pensar per això que per una banda els programes de seguiment tracten d’entendre el perquè de les fluctuacions any a any d’aquestes espècies però que és la tendència el que ens parla del present i futur de cadascuna de les espècies.