El 18-D és el darrer dia de la Cimera, el dia en que els caps d’Estat es faran la foto del consens o de la vergonya, el dia en que els 193 països que han participat a la Cimera del Clima que des de 7 de desembre es troben reunits al Bella Center de Copenhaguen, i que aquesta matinada han intensificat les negociacions a contra rellotge, han de signar l’acord a que s’arribi i que ha de servir de full de ruta a partir del 2012, data en què expira el Protocol de Kyoto. L’organització Avaaz preveu l’entrega d’un manifest als líders mundials.
Ha arribat l’hora de la veritat a Copenhaguen. Avui arriben la resta dels líders mundials a la Cimera, entre ells el tant esperat Barack Obama, per posar en valor el resultat de les converses i negociacions que des del passat dia 7 es porten a terme a la Cimera del Clima, una cita en la què, al llarg d’aquest any 2009 s’hi ha anat dipositant, moltes espectatives, potser massa. En qualsevol cas, la data d’avui és decisiva per encara el futur del Planeta d’una manera o d’una altra. És a dir, per introduir canvis importants o no fer-ho. Però no fer-ho significa que, com fins ara, cada país -o com a molt, continent- vetlli pel seu territori, per la seva economia, per la seva supervivencia, sense anar més enllà, sense tenir en compte que, en realitat, la supervivència d’uns és la de tots (el famós efecte papallona!), que la reducció d’emissions necessària per evitar o mitigar el canvi climàtic ha d’ésser a nivell mundial, global, que l’atmòsfera no discrimina l’orígen de les emissions sino que pateix la suma i el conjunt d’aquestes.
Aquesta setmana, els països pobres, a risc de quedar-se sense res, han rebaixat plantejament respecte a les seves peticions, tant pel que fa al límit de temperatura per l’escalfament (s’està en 1,5 graus), com als fons necessàris per incorporar tecnologies netes als països en vies de desenvolupament. En aquest sentit, els negociadors treballen en un esborrany de 100.000 milions de dòlars (uns 65.000 milions d’euros) anuals a partir del 2020 als països pobres. El document, però no concreta que ha de passar en els propers 10 anys, que és el temps que falta fins el 2020, i en 10 anys es pot arribar a contaminar molt.
També aquesta setmana hem sentit crides a la responsabilitat de les grans potències (sobretot EEUU i Xina, però també India i Brasil) per part de representant de les Nacions Unides, però també per part del president del govern espanyol, Jose Luis Rodriguez Zapatero, que tampoc ha fet els seus deures com a país i no ha complert ni de bon tros el Protocol de Kyoto. Una de les qüestions en què podem dir que hi ha hagut acostament és en la lluita contra la desforestació, ja que s’ha acordat la inversió total de 3.500 milions de dolars (2.271 milions d’euros) delquals els EEUU n’aportarà la tercera part.
S’ofereix un recinte alternatiu per les ONG’s allunyat del Bella Center
Avaaz vol entregar un manifest als líders mundials
Ara arriba el moment de la veritat, d’aparcar les declaracions i concretar les accions de cara al futur. Per això les ONG’s no acepten la localització alternativa que se’ls ha oler a 4 quilòmetres del Bella Center.
Tot i que hi ha veus esperançadores que dicen que el mateix Barack Obama necesita un acord a Copenhaguen que li doni força per apretar al Senat del EEUU, experts i analistas creuen que cal una forta pressió de la ciutadania per forçar un acord real i evitar així el fracàs de la Cimera. En aquests sentit, l’organització Avaaz, https://www.avaaz.org/es/save_copenhagen, està organitzant un acte als dirigents mundials, amb la construcció d’una muntanya de caixes amb milions de noms corresponents a les persones que al llarg d’aquests dies han signat el següent manifest, que ja han signat més de 13 milions de persones de tot el món.
Salvem Copenhaguen. Acord mundial, ja !
“Els demanem urgentment que assumeixin les seves responsabilitats i facin les concessions necessàries per a solucionar la crisi climàtica actual. Els països han de comprometre’s a oferir un finançament just i adequat, i tots els països han d’establir objectius ambiciosos per a reduir emissions. Els demanem que no marxin de Copenheguen sense arribar a un acord just, ambiciós i vinculant, capaç de protegir al món d’un escalfament global de 2 graus amb conseqüències catastròfiques”.
