La Llotja de Lleida ha acollit durant dos dies el primer Congrés Català de Repoblament, en el qual s’ha posat de manifest que 149 dels 231 municipis de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran han perdut uns 6.611 habitants en els darrers deu anys. Per revertir aquesta situació, una trentena de ponents posen en comú durant dos dies diferents projectes d’èxit que s’han impulsat arreu de Catalunya i l’Estat per frenar la crisi del despoblament en matèries d’habitatge, desenvolupament rural, noves aliances territorials i bones pràctiques sobre serveis bàsics i de proximitat.
El Congrés ha exposat projectes o iniciatives d’èxit que s’han dut a terme per evitar el despoblament. En aquest sentit, la jornada inaugural va incloure una conversa entre la periodista Núria Sirvent i tres dones, Imma Puigcorbé, veterinària i ramadera sostenible; Marta Lloret, presidenta de la Fundació Mas i Terra; i Marta Lluvich, periodista de l’ACN i impulsora de la Botiga més petita del món a Altron, que tenen en marxa diferents projectes per treballar contra el despoblament. .
La primera jornada del Congrés també va incloure una taula rodona sobre habitatge moderada per Ton Lloret, impulsor de Repoblem, que dona a conèixer mitjançant les xarxes socials ofertes d’habitatge i treball a pobles amb pocs habitants. També s’ha pogut conèixer l’estratègia per obrir nous habitatges a Maldà de la mà del regidor Sebastià Mata, que ha afirmat que el dret d’accés a l’habitatge és “vulnerat arreu de Catalunya, però especialment al món rural”.
També s’ha realitzat una segona taula rodona sobre Desenvolupament Rural i Noves Aliances, moderada per Josep Maria Piñol, tècnic de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili i coordinador tècnic del Congrés Català del Repoblament. En aquest cas, Juanjo Pérez, secretari de l’Ajuntament de Seròs, hva explicar el projecte de Comunitat de Municipis del Segrià. Un espai de treball que aplega una dotzena de municipis de Ponent per desenvolupar projectes en àmbits com el turisme, l’habitatge o l’emprenedoria. En la mateixa línia, Maria Teresa Adell va explicar la cooperació entre 27 municipis (valencians, catalans i aragonesos) que aplega la Taula del Sénia amb l’objectiu de millorar les condicions de vida dels seus habitants. Així mateix, Mireia Font va parlar sobre Odisseu Jove, el projecte de cooperació entre Grups d’Acció Local i altres administracions públiques.
Per últim, la jornada de dijous es va tancar amb una conversa entre Lluís Jutglar (en Peyu) responsable del projecte Les Cabres d’en Peyu i la productora audiovisual El Corral (Osona) i en Josep Maria Lari Viaplana (el Mag Lari), il·lusionista català que va inaugurar fa poc La Casa dels Àngels, una casa museu entorn la màgia, que és la seu central del projecte familiar i professional, a Castellserà.
Divendres 31 de març, la cloenda del Congrés va estar presidida per Laura Vilagrà, consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, que va anunciat que des de la Generalitat ja tenen ultimat l’esborrany de l’Estatut del Municipi Rural. També hi han estat presents el president de la Diputació, Joan Talarn, i el vicepresident primer, Jordi Latorre, entre d’altres.
Ha estat precisament Jordi Latorre qui ha passat balanç a la doble jornada, tot remarcat que “hi ha un abans i un després d’aquest congrés en el camí per aconseguir el repoblament, una qüestió de país davant la qual hi ha una voluntat de cooperació entre les institucions i els governs per fer la vida més digna de les persones, les famílies, les empreses, les entitats i les associacions dels municipis rurals”.
Per la seva part, la consellera Laura Vilagrà ha dit que era obligat ser en aquest congrés, perquè “121 pobles estan perdent pobles als darrers anys, i per tant hem de revertir i fer polítiques i accions i canvis normatius que vagin en la línia de donar més oportunitats al municipis rurals”.
Vilagrà ha aprofitat el marc del congrés per tal d’explicar que “tenim ja l’esborrany de l’Estatut del Municipi Rural”, de manera que ara el Govern rebrà aquest document i “portarem al Parlament” un estatut que “pretén analitzar tot l’àmbit legislatiu vinculat a temes d’habitatge, urbanisme, fiscalitat, de serveis públics, etc.” i que “volem que tingui el màxim consens amb entitats municipalistes, alcaldes i alcaldesses,…”.
La consellera ha afegit que el seu govern té un caire municipalista, i que “per tant volem ser els principals aliats dels ajuntaments, i especialment dels més petits i dels que tenen més dificultats”, i és per això que en totes les convocatòries tenim en compte el fet de “donar oportunitats a tothom i aconseguir l’equitat”. És la nostra manera de treballar i, així, aconseguir l’equilibri territorial desitjat”, ha dit.
La segona i darrera jornada del Congrés ha començat amb la presentació de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori de Lleida de la UdL, que ha ofert el seu director, Jordi Garreta.
A continuació s’ha celebrat una nova sessió de casos d’èxit, en aquest cas els centrats en el tercer eix temàtic del congrés, el dedicat a bones pràctiques i consideracions sobre serveis bàsics i de proximitat. Cal recordar que els altres dos eixos temàtics (habitatge, d’una banda, i desenvolupament rural i noves aliances territorials, de l’altra), ja s’havien portat a debat el dijous. Així, Eduard Trepat, coordinador d’innovació de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), ha moderat una taula en què hi han intervingut Alba Piqué, veterinària i tècnica de projectes a ARCA, responsable de l’operació Rural Equipa’t, que ha presentat el projecte ‘Escorxadors mòbils BCN Smart Rural’; i Nuria Ros, responsable del Departamento de Comercio de la Cámara de Comercio de Teruel, que ha presentat ‘Red de Multiservicios de Aragón’; Eloi Bergós, alcalde de Penelles i diputat de la Diputació de Lleida, que ha presentat el projecte ‘Gargar de Penelles: art urbà com a element de dinamització del municipi’; i Moisès Masanas, alcalde de Saldes, que ha parlat sobre ‘Espai Familiar de Saldes (El Berguedà)’.
Cal recordar, a més, que el dijous al vespre es va celebrar el sopar del Congrés, un àpat que va estat presidit per Joan Talarn i Jordi Latorre, i al qual també van assistir, entre d’altres, Montse Bergés, José Crespín, delegat del Govern d’Espanya a Lleida, David Rodríguez, secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran, Jordi Garreta, director de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori de Lleida-UdL, i Jaime Asián, director de Banca Corporativa-Caixa Enginyers.
La vetllada va incloure la presentació de dos projectes en favor del repoblament, a càrrec de Jordi Latorre i d’Eduard Barcons, director Institucional de Caixa d’Enginyers, així com una conversa entre els dos responsables d’aquests projectes: Peyu (Lluís Jutglar), responsable del projecte ‘Les Cabres d’en Peyu’ i de la productora El Corral, a Osona; i el Mag Lari (Josep M. Lari Vilaplana), il·lusionista català propietari i responsable de ‘La Casa dels Àngels’, casa museu dedicada a la màgia, seu central del projecte familiar i professional, a Castellserà (l’Urgell).
En qualsevol cas, el Congrés Català de Repoblament ha superat amb nota la seva primera convocatòria, amb 300 participants entre càrrecs electes, alcaldesses i alcaldes, equips municipals, personal tècnic, i també és obert a docents, investigadors i estudiantat interessant en la temàtica, una xifra que ha superat les previsions. Des de la Diputació, impulsora d’un projecte que volia ser un espai on presentar i debatre idees, projectes, experiències d’èxit i respostes útils a la crisi del despoblament, situant-se així com a referència en aquest àmbit, s’han complert les expectatives, tot plegat amb l’objectiu d’oferir un horitzó d’esperança davant la problemàtica que suposa el despoblament.
Impulsat per la Diputació de Lleida, el Congrés, que ha esgotat les 300 inscripcions entre càrrecs electes, tècnics municipals i altres que recopilen idees per a les seves zones d’actuació, és la segona iniciativa d’aquestes característiques que s’impulsa al territori aquest any i en la que també hi participa la Diputació de Lleida
El Congrés Català de Repoblament arriba després de la creació del Centre d’Innovació Rural de l’Alt Pirineu i el Solsonès
Impulsat pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico i la Diputació de Lleida, el passat mes de gener, es va presentar a Tremp el primer Centre d’Innovació Rural de l’Alt Pirineu i el Solsonès, un espai que vol donar cobertura a les necessitats dels sectors econòmics del Pirineu Occidental per reforçar els projectes innovadors i diferencials del territori. El centre vol promoure la generació de projectes innovadors i impulsar els ja existents contribuint en el teixit econòmic del territori i afavorint el seu desenvolupament mitjançant la digitalització del sector. Aquest centre d’innovació territorial estarà ubicat físicament a Tremp, però treballarà amb els projectes de tot l’Alt Pirineu i Aran i el Solsonès.
A l’acte de presentació,que va tenir lloc el 21 de gener, hi van participar el secretari general per al Repte Demogràfic del govern espanyol, Paco Boyaamon BoixaderaMaria Pilar Cases Lopetegui i el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Maria Mullol.
