Un dels principals resultats de la 16a Conferència de les Parts (COP16) del Conveni sobre la Biodiversitat Biològica (CDB) celebrada a Cali (Colòmbia) del 21 d’octubre al 2 de novembre és la creació d’un grup subsidiari que preveu la inclusió dels pobles indígenes i de les comunitats locals per garantir que les veus d’aquestes poblacions siguin escoltades i tingudes en compte en futures negociacions. De fet, el grup subsidiari tindrà la missió de donar suport i avaluar la implementació de les decisions del Conveni sobre la Diversitat Biològica relacionades amb els pobles indígenes i les comunitats locals, i assessorarà la COP sobre mesures de preservació i promoció dels coneixements tradicionals en conservació de la biodiversitat d’aquestes comunitats. En aquesta mateixa línia, una altra decisió simbòlica i important és el reconeixement del paper dels afrodescendents, els descendents de víctimes del tràfic transatlàntic d’esclaus i migrants més recents, que representen alguns dels grups més pobres i marginats i sovint encarnen estils de vida tradicionals que tenen un paper crucial en la conservació de la biodiversitat en determinats països, especialment a Amèrica Llatina.
Entre els èxits més significatius de la COP 16, es troba la creació del Fons Cali, llargament reivindicat per molts països en desenvolupament, i que significa el reconeixement de la necessitat d’una distribució més equitativa dels beneficis vinculats a l’ús i a l’explotació dels recursos genètics per part del sector privat, per donar suport a la protecció de la biodiversitat.
Amb el lema “Pau amb la Natura” la COP16 ha volgut fer una crida a la reflexió per millorar la relació amb l’ambient i repensar un model econòmic que no prioritzi l’extracció, la sobreexplotació ni la contaminació de la natura
Sota la presidència de Colòmbia, aquesta COP16 ha viscut debats i divergències entre els països del Nord i del Sud, i ha patit tensions i ha deixat pendents algunes decisions crucials que podrien reproduir-se a la COP 29 de la Convenció sobre el Clima que comença a Bakú (Azerbaiyan) l’11 de novembre, i a la COP 16 de la Convenció sobre la Desertificació que tindrà lloc a Riad (Arabia Saudí) a partir del 2 de desembre.
La COP16 ha tingut lloc dos anys després de l’adopció de l’històric acord “Kunming-Montreal” que es va popularitzar com l'”Acord de París per la Natura”
L’acord “Kunming-Montreal”, que porta el nom de la ciutat on s’havia de celebrar inicialment la COP16 (Kunming), i el de la que finalment la va acollir (Montreal), el desembre del 2022, consta de 4 grans obejctius:
1- La integritat, la resiliència i la connectivitat dels ecosistemes que es mantenen, milloren o restauren, augmentant substancialment l’àrea dels ecosistemes naturals per al 2050, i que s’atura l’extinció d’espècies amenaçades induïda pels éssers humans i que per al 2050, la taxa d’extinció i el risc de totes les espècies s’ha de reduir deu vegades i l’abundància d’espècies silvestres natives ha d’augmentar a nivells saludables i resistents; i que es mantingui la diversitat genètica dins de les poblacions d’espècies silvestres i domesticades, salvaguardant-ne el potencial d’adaptació.
2- La biodiversitat s’ha de gestionar de forma sostenible i les contribucions de la natura a les persones, incloses les funcions i els serveis dels ecosistemes, es valoren, mantenen i milloren, i es restauren les que actualment estan en declivi, recolzant el assoliment del desenvolupament sostenible, en benefici de les generacions presents i futures per al 2050.
3- Els beneficis monetaris i no monetaris de la utilització dels recursos genètics i la informació de seqüències digitals sobre els recursos genètics i els coneixements tradicionals associats amb els recursos genètics, s’han de compartir de manera justa i equitativa, fins i tot, amb les poblacions indígenes i les comunitats locals, i han d’augmentar substancialment per al 2050, alhora que es garanteix la protecció adequada dels coneixements tradicionals associats amb els recursos genètics, contribuint així a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat, de conformitat amb els instruments d’accés i de distribució de beneficis acordats internacionalment.
4- S’ha d’oferir mitjans adequats d’implementació, inclosos recursos financers, la creació de capacitat, la cooperació tècnica i científica, i l’accés i la transferència de tecnologia per implementar plenament el Marc Mundial de la Diversitat Biològica de Kunming-Montreal i que els seus acords estiguin garantits i siguin accessibles equitativament per a totes les parts, especialment els països en desenvolupament, en particular els països menys avançats i els petits estats insulars en desenvolupament, així com pels països amb economies en transició, tancant progressivament la bretxa financera de la biodiversitat de $700 mil milions per any, i alineant els fluxos financers amb el Marc Global de Biodiversitat de Kunming-Montreal i la Visió 2050 per a la Biodiversitat.
No obstant això, s’han fet avenços importants. Què podem aprendre d’aquesta COP 16 i quins reptes ens espera, especialment per a la COP 17 programada a Armènia l’octubre del 2026?
