I és que l’ou és font important de nutrients essencials, és a dir nutrients que el cos només pot obtenir a partir de l’alimentació: vitamines com la tiamina o B1, riboflavina o B2, niacina o B3, àcid pantotènic o B5, biotina o B8, àcid fòlic o B9, cianocobalamina o B12, vitamina A i β carotens, vitamina D, vitamina E i vitamina K; minerals com fòsfor, iode, ferro, seleni, zinc i crom; tots els aminoàcids essencials en quantitats importants, i per això la proteïna de l’ou és considerada la proteïna d’alt valor biològic de referència; així com àcids grassos essencials. I precisament aquests àcids grassos essencials, és a dir àcids grassos omega 3 i àcids grassos omega 6, són els que han desmuntat el mite del colesterol de l’ou. I és que si bé és cert que un rovell conté una quantitat important de colesterol (prop de 200 mg), recents estudis han demostrat que l’efecte protector dels àcids grassos essencials és superior a la capacitat del colesterol total present en l’ou de fer augmentar els nivells de colesterol en sang.

[foto]

Va ser acceptat durant molts anys que l’efecte que produïa el colesterol provinent dels aliments sobre els nivells de colesterol en sang era directe, és a dir, a més colesterol a l’alimentació nivells més alts de colesterol en sang. Però recentment s’ha descobert que aquest procés és més complex i no depèn només del colesterol total procedent de l’alimentació, sinó que cal tenir en compte altres factors com ara el pes de la persona, els seus hàbits de vida en general, i és clar, els factors genètics. Però en relació amb l’alimentació s’han descobert substàncies i nutrients que influeixen negativament o positiva en l’elevació dels nivells de colesterol total en sang, així com en els nivells dels anomenats colesterol bo (HDL) i colesterol dolent (LDL). Entre aquests nutrients hi ha els esmentats àcids grassos essencials, però també importants antioxidants cardiosaludables com els carotens i altres greixos com la lecitina.
Així doncs cal fer un canvi en les recomanacions dietètiques per al consum d’ou, fins fa poc molt estrictes per a persones que presentaven nivells alts de colesterol en sang, ja que no hi ha evidència científica en cap dels estudis realitzats recentment sobre el fet que el consum d’ou contribueixi a augmentar el risc cardiovascular; per tant podem recomanar en qualsevol persona adulta un consum de 4 ous a la setmana, 3 ous en el cas dels més petits de la casa, i fins a 7 ous a la setmana en adults amb una important massa muscular que realitzin activitat física intensa (caldrà considerar els ous, tal i com indica la piràmide de l’alimentació saludable, pertanyen al grup dels proteics, i per tant, substitueixen a la carn, al peix i als llegums, sent una ració proteica en forma d’ou dues unitats; és a dir, que 2 ous equivalen a 100 g de carn, 120 g de peix o a 100 g de llegum en cru).
I en relació amb la pèrdua de pes recordarem que, de la mateixa manera que no hi ha aliments bons ni aliments dolents, tampoc no existeixen aliments que aprimin ni aliments que engreixin; i l’ou forma part de la nostra alimentació bàsica, per tant, inclòs en la nostra dieta seguint les recomanacions dietètiques esmentades aquest aliment és un aliat més, indispensable a l’hora de dur una alimentació saludable, i que per tant, ens permeti mantenir un pes també saludable.
Si voleu saber més coses sobre l’ou podeu visitar el lloc web de l’ Institut d’Estudis de l’Ou.