L’aigua realitza funcions vitals al nostre organisme, com ara el transport i l’excreció de substàncies de residu, intervé en processos de digestió, absorció i metabolisme, i és part implicada en la regulació de la temperatura corporal; funció accentuada en l’època d’estiu en la que ens trobem, donat que amb la suor aconseguim eliminar l’excés de temperatura. Aquesta aigua perduda, però, cal recuperar-la per tal de mantenir estable la quantitat d’aigua del nostre cos, i així poder seguir regulant la temperatura corporal de forma òptima.
La set està regulada per diferents factors que es posen en funcionament, bé quan disminueix el volum d’aigua corporal o bé quan augmenta la concentració de l’aigua corporal, i que estan relacionats directament amb la hormona antidiürètica, que és la que assegura l’equilibri entre la ingestió d’aigua i la seva eliminació. I tot i que la set és un mecanisme de defensa del cos per tal d’evitar la deshidratació avisant-nos que hem de beure aigua, el cert és que no hauríem d’esperar a sentir-la per tal de prendre’n.
Donada la creixent conscienciació de la importància de beure aigua, juntament amb la creixent preocupació pel consum excessiu de begudes refrescants per a calmar la set, les indústries alimentàries s’han esforçat en treure al mercat alternatives a aquestes begudes refrescants com són les aigües amb sabors, per exemple de poma, préssec o llimona, entre d’altres. És a dir, l’alternativa més “saludable” a les begudes refrescants i als sucs envasats. Però, realment ens ajuden a desplaçar a un segon terme les begudes refrescants i els sucs?
Utilitzar de forma habitual les begudes refrescants o els sucs envasats per a calmar la set, ja sigui en els àpats o entre hores, contribueixen al sobrepès, l’obesitat i les malalties que d’aquesta se’n deriven, degut a l’excés de sucres (glúcids d’absorció ràpida) que contenen. Aparentment aquest problema queda solucionat amb l’aparició de les aigües amb sabors i endolcides amb edulcorants artificials, i que per tant, ni aporten Kilocalories ni fan pujar els nivells de glucosa en sang.
Aquestes aigües, a les que se’ls han afegit acidulants, edulcorants, aromatitzants, saboritzants, conservants, i en alguns casos també extractes (en mínimes quantitats, val a dir) de plantes com ara te, rooibos o ginseng, no són la millor eina d’educació del paladar. No oblidem que, si bé cadascú de nosaltres presenta preferències per determinats gustos, el paladar i els diferents graus de tolerància als diferents sabors (àcid, dolç, salat, amarg, etc.) formen part d’un procés d’aprenentatge que, com no podia ser d’altra manera, comença amb l’inici de l’alimentació quan naixem.
L’ús habitual d’aigües saboritzades contribueix a acostumar el paladar a calmar la set a base de begudes de sabor dolç, i a generar rebuig cap a l’aigua com a beguda, degut a la seva “falta” de sabor.
Hem d’aprendre, i ensenyar als més petits, a beure aigua per a hidratar-nos, i que el consum d’altres begudes, ja siguin refrescants, sucs o altres, amb kilocalories o sense, han de ser de consum ocasional. I no oblidem que, de forma senzilla, podem aportar a l’aigua altres sabors, a part del propi, tot afegint-hi un tall de llimona, o fent glaçons amb suc de llimona o te de menta, amb els que acompanyarem la nostra aigua.
