El problema real és que no és tracta d’una moda de la que ens podem aprofitar si no d’una necessitat real per disminuir els residus de plàstic abocats pel planeta i minimitzar el seu impacte ambiental. Així doncs quan tenim clar l’objectiu del plàstic biodegradable ens ve al cap la pregunta del milió; Poden el plàstic Oxodegradable i/o Fotodegradable disminuir l’impacte ambiental del plàstic comú (polietilè)?
Per a que podeu obtenir vosaltres mateixos una resposta a la pregunta cal conèixer les característiques dels diferents plàstics.
Fotodegradable
El plàstic Fotodegradable és un material que reacciona als raig ultraviolats perden resistència i fragmentar-se en partícules molt petites. dit d’una altra manera la llum solar es més forta que la unió entre les molècules que enllacen el plàstic i aquest es trenca a trossos.
Evidentment existeix una polèmica afegida, ja que la degradació no és total, i petits trossos de plàstic (a vegades imperceptibles a la vista) poden penetral en el sol i/o aqüífers subterranis fins i tot arribar a la cadena d’alimentació. A més existeixen algunes patents amb additius que barrejats al plàstic acceleren la fotodegradació poques setmanes d’exposició al sol, però desconeixem l’impacte ambiental d’aquest additius al medi ambient.
Cal tenir en compte doncs que l’etiqueta Fotodegradable o Fotobiodegradable no implica que el producte sigui realment biodegradadable.
Oxodegradable
Els plàstics Oxodegradables (o Oxobiodegradables) es descomponen utilitzant additius químics en diferents etapes, la primera es iniciada epr la llum ultravioleta al igual que el plàstic Fotodegradable però reaccionant també a la calor i la tensió a part de la llum, en cualsevol dels tres casos el plàstic es trenca a trossos petits que serien susceptibles d’iniciar un procés de biodegradació amb el temps.
El cas es semblant a la fotodegradació, la descomposició del plàstic deixa uns residus que en aquest cas poden tenir una toxicitat potencial.
però a més presenten un problema afegit, al reciclar polímers oxo-biodegradables amb polímers normals, aquests últims és tornen també degradables, per tant hi ha perill de contaminació en cicles de reciclatge que destinen el plàstic reciclat a la creació de productes de llarga durada (cables, canonades, etc.) per tant el plàstic resultat d’un reciclatge a partir d’una barreja no podrà ser destinat a aquests usos que segurament són els únics que podrien arribar a justificar l’ús habitual del plàstic per la simple necessitat d’haver de resistir el pas del temps.
Biodegradables
Els plàstic biodegradables desenvolupen una descomposició per l’acció de microorganismes (bacteris, fongs, algues) el plàstic es descompon de forma aeròbica o anaeròbica per l’acció enzimàtica dels microorganismes en condicions normals del medi ambient, dit d’una altra manera; es degrada de forma natural, sense cap impacte negatiu per el medi ambient.
El problema
Sempre hi ha una raó per la qual les empreses fabriquen un producte que pot malmetre el medi ambient, i sovint és la mateixa raó, el preu, el polímers biodegradables (biopolímers) són més cars que els polímers comuns perquè només és fabriquen a petita escala.
Al aconseguir crear un producte de baix cost que confon al consumidor amb paraules com Oxobiodegradable o Fotobiodegradable és crea un segon problema.
Potser hauríem de demanar a les administracions algun tipus de regulació, però són les pròpies administracions les primeres que han caigut a la trampa, Són molts els ajuntaments que reparteixen bosses gratuïtament amb dispensadors automàtics per a que els amos dels gossos recullin els excrements que aquest dipositen a la via pública, en la majoria dels casos (per no dir tots) es tracta de bosses oxodegradables o fotodegradables.
