La COP29 ja hauria d’haver celebrat el ple de cloenda aquest divendres, però encara no s’ha acordat el document final que ha de ser la declaració de la cimera. Les negociacions continuen amb l’esperança de consensuar un acord, però els textos que han arribat fins ara no acontenten el sud global, que reclama un augment del finançament pels països en desenvolupament.
El nou esborrany de text final, que segurament impulsarà aquesta ronda de converses al cap de setmana, va demanar que l’objectiu global de finançament climàtic assoleixi “almenys 1,3 bilions de dòlars el 2035”, però va deixar de banda els detalls: subvencions, préstecs o del sector privat. – sobre com es recaptaran aquests fons. S’espera que les delegacions a Bakú continuïn negociant sobre diverses qüestions clau:
- Detalls sobre el paper dels països desenvolupats a l’hora de proporcionar aquest nou finançament.
- Un objectiu global d’una transició justa.
- Camí clar a seguir tant en l’adaptació com en la mitigació.
Es preveu que el ple de la conferència es torni a reunir dissabte per treballar cap a un acord definitiu. La Presidència ha remès una nota en què reconeix que el text que ha de quantificar els diners per a l’emergència climàtica (Nou Objectiu Col·lectiu Quantificat-NCQG) inclou una quantitat de 250.000 milions anuals per al 2035 incloent-hi totes les fonts, que reflecteix l’oferta que han realitzat els països desenvolupats. A partir d’aquí, la Presidència fa “una crida a totes les parts a treballar juntes per augmentar el finançament destinat als països en desenvolupament per a l’acció climàtica”. Això ha generat una resposta immediata dels països en desenvolupament. I també de la societat civil representada per diferents organitzacions observadores.
Els passadissos s’han convertit en una sala d’espera, on s’ha abandonat la formalitat dels dies anteriors. A l’espera que es presenti un text definitiu que pugui recollir l’aprovació de totes les parts al plenari que tanqui la COP29.
Des de la primera cimera celebrada el 1995, el desenvolupament de les negociacions cada any tendeix a estendre’s més enllà de la data marcada inicialment per al final de la cimera, amb el rècord de la COP21 (Madrid, 2019).
