L’estat espanyol produeix més de 5 milions de tones de paper anuals i Catalunya compta amb més del 30% de les empreses de l’estat espanyol per tant Catalunya és una gran fabricadora de paper i en conseqüència consumidora de recursos per a tal fi.

D’on surt el paper?

El paper es crea a partir de la Cel·lulosa i aquesta es un compost orgànic abundant en la natura ja que es l’estructura principal de moltes plantes, aproximadament la tercera part de les plantes estan formades per cel·lulosa i el més habitual es extreure-la de la fusta que conté un 50% de cel·lulosa en la seva estructura. L’extracció de la cel·lulosa és un procés que existeix des de fa anys, el paper més antic que es va utilitzar per escriure un missatge està datat de l’any 8 a.c. i des de llavors el sistema ha millorat significativament, però tot i les millores tecnològiques la fabricació de paper continua tenint un impacte negatiu per el medi ambient.

Actualment és fabrica paper a partir de dos materials bàsics, de la fusta obtenim el paper de fibra verge, i del paper procedent de la recollida selectiva obtenim el paper reciclat. Entre els dos processos de fabricació existeix una gran diferencia de consum en recursos naturals, que obliga a re-plantejar-se alguns conceptes de consum actuals en el sector del paper.

Adèu als tòpics

Adèu als tòpics

Sempre hi ha algú que diu; “El paper reciclat no s’imprimeix bé en una impressora”, s’equivoca i de molt, o potser la seva impressora esta ja una mica espatllada, realment el paper reciclat és apte per a qualsevol impressora de injecció, i també val a dir que existeixen diferents qualitats de paper reciclat al igual que de paper de fibra verge, no podem pretendre obtenir resultats professionals amb el paper més econòmic. De fet el món de la impremta professional gasta majoritàriament paper reciclat per a publicacions de tiratge regulars i llibres.

Però l’argument més absurd i que per desgràcia es bastant comú es el de “Quin fàstic! fer amb paper higiènic usat!”, no senyors!! ni paper higiènic, ni mocadors de paper, ni tovallons d’un sol ús, d’entrada perquè el paper que llencem per el vàter de casa no arriba al contenidor blau, i segurament es degradarà abans d’arribar a qualsevol depuradora, d’altra banda els mocadors de paper i els tovallons d’un sol ús s’han de dipositar al contenidor marró del compost i no pas al contenidor blau, a més el procés d’elaboració del paper assegura la màxima seguretat a l’hora de fabricar papers per a ús d’higiene personal, no hi ha cap problema i la resta d’Europa ho fa.

Paper reciclat o ecològic?

El ser humà te la capacitat de pensar independentment i això promou varietat de idees, i a la vegada varietat de solucions a un mateix problema, és per això que no només existeix paper de fibra verge o reciclat, a més pot tenir la variació de ser ecològic o no.

En paper no es un producte blanc, s’ha de emblanquir, aquest és un altre impacte important en el medi ambient, la manera de fer-ho és utilitzar clor elemental, però evidentment no es gens ecològic, per això existeixen dues alternatives certificades, TCF i ECF, la primera és més recomanable perquè en comptes de fer servir clor utilitza altres productes com l’oxigen o l’ozó per tal està totalment lliure de clor, mentre que la ECF te el mal nom de paper ecològic i només certifica que no s’utilitza clor elemental però permet altres tipus de clors.

	Recycled / Reciclat  (Tipus II) Pot porta engany ja que no sempre porta el 100% davant de la paraula reciclat, i no podem assegurar-nos que sigui tot paper reciclat, d’altra banda cal desconfiar totalment d’aquells logotips que diuen 100% reciclable, doncs acostuma a ser paper de fibra verge que lògicament es reciclable, però el productor busca la confusió del consumidor
	TFC / Totalment lliure de clor  (Tipus II) El logotip es pot presentar de moltes maneres, però sempre amb les lletres TCF o la frase “Totally chlorine free”, no el podrem veure en papers reciclats, ja que no es pot assegurar que el paper recollit del contenidor blau no hagués estat tractat en clor en la seva primera producció.
	ECF / Lliure clor elemental  (Tipus II) Aquestes inicials indiquen que el paper no conté clor elemental però no descarta la possibilitat d’altres tipus de clors.
	PCF / Lliure clor en la seva producció  (Tipus II)  Aquestes inicials indiquen que el paper no s’ha tractat amb cap tipus de clor, però pot contenir residus de clor ja que s’ha elaborat amb paper reciclat procedent de la recollida selectiva del contenidor blau, i per tant podria ser que el paper contingués clor de la seva primera producció
	Pràctiques forestals responsables  (Tipus II) La fusta que s’ha utilitzat procedeix de arbres plantats per a tal fi amb tècniques forestals responsables, un concepte molt ampli, però sempre serà millor que res.
	ISO 14001 EMS  (Tipus I) Els certificats ISO són una norma internacional per a l’organització i l’assoliment de la millora contínua en els sistemes de gestió ambiental. el logotip pot variar segons el país i el numero pot augmentar a si és millora el certificat.
	CN / Carbon neutral  (Tipus II) Des que es va començar a comprar i vendre crèdits de carbó, aquest concepte s’ha posat de moda, sobretot a Estats Units i Austràlia, es tracta de compensar les emissions de CO2, ja sigui comprant crèdits o fent accions, vindria a certificar la Restitució del medi ambient.
	FSC / Certificat del consell forestal  (Tipus I) Garantitza al consumidor que els productes certificats procedeixen de muntanyes gestionades de forma racional, d’acord amb uns estàndards sostenibles que contemplen aspectes ambientals, socials i econòmics i que a la vegada defineixen els aspectes mínims de bona gestió per als boscos de tot el món.
	EÒLICA (Tipus II) Algunes empreses utilitzen només energia eòlica per a produir el seu paper, de manera que les emissions de CO2 són inexistents i han de buscar maneres de compensar-les ni necessiten de certificats CN.

Oferta i demanda o demanda i oferta

Actualment no és possible trobar paper reciclat en una gran superfície, tant si ens aturem davant del paper de cuina com si ho fem a l’apartat de papereria, l’oferta de paper reciclat serà inexistent o simbòlica, ja que si existeix serà una alternativa única sense opció a escollir entre diferents models, un exemple molt clar el trobem a les llibretes d’escriptura on tenim un gran assortit de models i mides per a triar, però habitualment només una es de paper reciclat, i acostuma a ser amb les tapes de color marró escapant ràpidament de les mirades dels nens i els compradors compulsius.

Els fabricants ens donen a entendre que només els activistes de l’ecologisme consumeixen aquest tipus de producte i per això el fan només amb un dissenys concrets enfocats a aquest públic, mentre que el consumidor al·lega que no hi ha producte o varietat en format reciclat, entrem dins l’espiral del peix que es mossega la cua.

Actualment vivim en una societat de consum on les gran empreses saben que la demanda treballa a favor de la oferta, creant la necessitat en el consumidor a través de fortes campanyes de màrqueting i publicitat, per tant no serveix la excusa del fabricant de “No hi ha demanda, no ho fabrico”, pregunte-ho per exemple als fabricants de telèfons mòbils que be saben de la poca utilitat de les funcions d’un mòbil però han sabut introduir-les totes en el mercat en pocs anys, actualment es complicat trobar un mòbil sense càmera de fotos i mp3.

Davant d’aquesta situació només podem fer dues coses, des de el consumidor, reivindicar la oferta creant la demanda, preguntar regularment encara que sapiguem que la resposta serà negativa, segurament així arribarà a orelles del fabricant, i des del punt de vista del productor (aprofiteu petites i mitjanes empreses per avançar-vos al temps) podem crear la demanda abans que existeixi la oferta sabent amb seguretat que a mig i llarg termini l’augment d’aquest tipus de producte està assegurat.

El contenidor Blau

El contenidor de color blau, és el de recollida selectiva de paper i cartró, però no tothom l’utilitza correctament, sovint per manca d’informació o de ganes, sovint hi llencem alguns productes de paper que no és poden reciclar.

“El residus s’han de llençar nets als contenidors de recollida selectiva, del contrari no poden ser reciclats.”

Per exemple no dipositarem mai en un contenidor blau:
Tovallons de paper usats.
Paper de cuina usat
Mocadors de paper usats
Qualsevol tipus de paper brut
Fotografies
Paper plastificat o encerat

Si en canvi podrem posar-hi:
Capses de cartró i altres envasos de paper.
Sobres d’aliments sense embolcall d’alumini.
Diaris i revistes.
Paper de regal
Publicitat de les bústies
Llibres i llibretes (sense espiral metàl·lica o altres complements)

Una bona manera de saber si algun producte es pot o no reciclar al contenidor blau, hem de conèixer el proces de reciclatge del paper,  fins i tot podeu provar de fer-ho a casa:

• Cal trencar el paper a trossos petits i posar-lo en aigua calenta (la podem fer bullir fins i tot)
• Esperar a que es dissolgui per tenir una pasta de cel·lulosa (podeu fer servir un triturador per accelerar el procés),
• Escampar de forma llisa tota la pasta de cel·lulosa (habitualment sobre una malla) per deixar-la assecar al sol i que perdi tota l’aigua.
• Llavors ja tindreu paper reciclat

Qualsevol producte que no faríeu servir vosaltres a casa per a fer paper segurament tampoc serà apte per a fer-ho en una fàbrica (les fotografies,el paper de cuina brut, etc). així doncs fent servir el sentit comú sabreu ràpidament que es pot i que no reciclar en un contenidor blau.