Emmarcat dins del concepte de química sostenible, el projecte europeu SunCoChem, coordinat per Eurecat, desenvolupa un reactor per fabricar productes químics a partir d'energies renovables a partir del CO2 recuperat de la mateixa indústria química i amb l'ajuda d'energia solar. La innovació de SunCoChem, que està basada en el disseny d'un dispositiu autosuficient per a la captura i conversió de CO2 en una sola unitat, permetrà rebaixar costos, reduir emissions de CO2 i millorar l'eficiència de conversió d'energia de la llum solar per a la creació de substàncies químiques. Juntament amb aquesta informació us donem alguns consells per a reduir les emissions de CO2 i l'escalfament global.
Durant el 2022, més de 600 embarcacions de les confraries de pescadors de Tarragona, Barcelona i Girona van retirar del mar més de 70.000 litres de deixalles, l'equivalent aproximat a 11 camions cisterna d'aigua, segons indica l'aplicació mòbil Pesca Neta, des d'on els pescadors registren la brossa que treuen del mar. El 62% dels residus retirats són bosses, ampolles, canyes i fils de pescar, envasos de plàstic, tovalloletes i mascaretes d'un sol ús. La retirada la duen a terme tant les embarcacions de pesca d'arrossegament com les d'arts menors, que representen el 79% de la flota pesquera activa de Catalunya i més de 1.200 pescadors i mariners.
Després que el president Pere Aragonès anunciés aquest dijous que ERC acceptava la proposta del PSC de construir la B-40 o IV Cinturó del Vallès per tal de desbloquejar la negociació dels pressupostos de la Generalitat, aquest divendres han sorgit diverses concentracions i mobilitzacions a les tres capitals vallessanes: Granollers, Sabadell i Terrassa. Tot i que les concentracions no han estat convocades per la Plataforma contra el IV Cinturó, aquesta entitat, que ha emès un comunicat explicant el seu posicionament, celebra que hagin sortit aquestes convocatòries.
La campanya contra el Quart Cinturó complia 30 anys el passat mes de maig. Amb motiu d'aquesta efemèride i, sobretot perquè la lluita continua viva ja que el problema continua sense resoldre's, la Plataforma contra el Quart Cinturó, també anomenada B-40, va organitzar aleshores un n debat sobre mobilitat, energia, canvi climàtic i salut. Un acte que va anar acompanyat d'una exposició per recordar la lluita de l'entitat durant aquests 30 anys i la presentació del nou logo i del nou lema que des aleshores és «Quart Cinturó o vida» prenen el relleu al lema vigent fins el 2022 que era «Quitrà o vida», Avui que el Quart Cinturó torna a ser noticia perquè precisament s'ha convertit en l'escull per a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat ja que el PSC exigeix al govern que enllesteixi la B-40 si vol els seus vots, us recordem el contingut d'aquell acte, les reivindicacions dels grup ecologistes al llarg de tots aquests anys i les propostes i camins alternatius que presenten en un moment en que la necessària i urgent reducció de les emissions que imposa l'emergència climàtica apunta cap a una mobilitat més sostenible fpra de les carreteres.
L'Associació de Micropobles de Catalunya s'ha obert als municipis de fins a 1.000 habitants i ha assolit la xifra de 230 associats. Al llarg d'aquest 2022, l'associació ha impulsat diferents projectes entre els que destaca la posada en marxa d'Oportunitat500 i la feina feta amb l'estatut de municipis rurals per a millorar les capacitats de prestar serveis als habitants dels micropobles i s'ha col·laborat en el desplegament de l'Agenda Rural. Finalment, aquest gener l'associació ha entrat a formar part de la Mancomunitat Cultural. L'Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) és una organització sense afany de lucre, formada per ajuntaments de municipis de menys de 1.000 habitants i per les quatre diputacions catalanes. La voluntat de l'associació és donar veu a aquests ajuntaments i contribuir a millorar la seva capacitat de gestió i la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
El nou clúster, que neix per impulsar un sector que aplega gairebé 700 empreses que facturen 10.000 milions d'euros i dóna feina a 41.000 persones, agruparà el conjunt d'empreses del sector de la gestió de residus i que tenen seu social o activitat econòmica de valor afegit a Catalunya incloent-hi tota la cadena de valor. Això implica anar des de l'origen del residu, passant per la seva gestió (recollida, classificació, tractament i valorització) i arribar fins al seu final de cicle de vida o al client final de la matèria prima secundària. Es tracta d'un sector que està en constant transformació, que afronta nous desafiaments i on és clau l'economia circular. El nou ens es crea per impulsar la competitivitat de les empreses del sector, potenciar-ne la internacionalització i fomentar la innovació i l'R+D en aquest àmbit i neix impulsat per l'agència ACCIÓ, del Departament d'Empresa i Treball, i pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Agència de Residus de Catalunya.
Les oficines comarcals de transició energètica tenen com a principal missió articular la participació del territori en el nou model energètic més net, sostenible i democràtic cap al qual avança Catalunya. Per això, les seves principals tasques són aportar coneixement tècnic en l'àmbit energètic als consells comarcals per a la presa de decisions sobre energia, impulsar i difondre en cada comarca projectes vinculats a la transició energètica com ara comunitats energètiques, autoconsums compartits en l'àmbit industrial, i ajudar els consells comarcals i els ajuntaments a definir els criteris per a la implantació de projectes d'energies renovables en els seus termes municipals. Aquesta tasca es realitzarà de manera coordinada amb la Direcció General d'Energia i l'ICAEN, i s'integrarà en el Pla territorial per a la implantació de les instal·lacions d'energies renovables a Catalunya, el document que prepara el Govern per definir la distribució en el territori d?instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. L'objectiu és assolir un model en què es doni prioritat a la generació distribuïda i a l'aprofitament dels espais antropitzats, i que sigui un dels factors per aconseguir la descarbonització de la societat catalana l'any 2050.
L'any 2022 ha estat un any càlid sense excepció a Catalunya i la temperatura mitjana anual ha estat rècord gairebé arreu, fins i tot a les sèries centenàries dels Observatoris Ebre i Fabra. L'anomalia de temperatura de l'any supera els +1,5 °C de manera general, i a gran part del país supera el llindar dels +2 °C. En analitzar les sèries de temperatures disponibles a Catalunya des de mitjans del s XX es constata que 2022 ha estat l'any més càlid de manera general a tot Catalunya. Els anys que ocupen la segona posició en el rànquing depenen de la zona, i són 2020, 2019, 2018, 2015, 2014, 2011, 2006 i 2003. Els quatre anys més càlids des que hi ha registres s?han donat del 2015 fins ara. A nivell mundial, segons sis importants conjunts de dades sobre temperatura d'àmbit internacional constatades per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), els darrers vuit anys han estat els més càlids de què es té constància a escala mundial. A això hi ha contribuït l'augment constant de les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle i l'acumulació de calor. Aquestes dades corresponen a l'informe provisional publicat per l'OMM. L'informe final sobre l'estat del clima mundial el 2022 contindrà informació més actualitzada i es presentarà i es publicarà a l'abril, coincidint amb el Dia de la Terra.
Es tracta d'un document que marca el full de ruta perquè Catalunya es prepari per fer front als impactes del canvi climàtic, tant els ja observats com els previstos, a través de 312 mesures concretes pensades per facilitar l'adaptació dels entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori als nous escenaris climàtics que ja són aquí. El nou marc estratègic de referència d?adaptació al canvi climàtic per a l'horitzó 2030 (ESCACC30) incorpora dos aspectes transversals que no preveia l'ESCACC20: la vulnerabilitat social i el component territorial, ja que el canvi climàtic afecta de manera diferent les persones segons on viuen i les seves condicions socials.
El Govern comença les proves per aportar aigua regenerada al tram final del riu Llobregat per a disposar de més recurs. L'ACA, en coordinació amb el Departament de Salut i l'AMB, ha iniciat les proves per a incrementar el cabal del riu amb aigua regenerada i disposar així de més recurs que, posteriorment, haurà de ser potabilitzat a la planta de Sant Joan Despí, la qual cosa contribueix a desembassar menys aigua dels pantans. L'aportació està sent de 400 l/s, el que suposa una part d'aigua regenerada per quatre parts de l'aigua que porta el riu de manera natural. Aquestes proves permeten preparar un funcionament futur en màxima producció si s'entrés en l'escenari d'excepcionalitat.
La Diputació de Barcelona està completant les obres de condicionament del recinte de Sant Miquel del Fai per tal de garantit la màxima seguretat una vegada aquest espai s'obri al públic. Les obres en curs se centren en l'estabilització de diferents cingleres, amb la previsió que quedin enllestides a final de febrer de 2023, el que permetrà poder obrir el recinte en els propers mesos. La nova data d'obertura de l'espai, que porta tancat i en obres des del 2017 en que la Diputació va adquirir-lo, s'ha anunciat ara per la primavera de l'any vinent, després d'haver-la endarrerit dues vegades. En paral·lel a les tasques i actuacions necessàries per a la reobertura, la Diputació de Barcelona ha decidit que la gestió de la finca de Sant Miquel del Fai i la futura gestió de l'Espai Natural dels Cingles de Bertí sigui assumida per la Gerència de Serveis d?Espais Naturals, de manera que en un futur proper esdevingui un espai natural més dins la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i pugui oferir un indret de visita, gaudi de la natura i turisme sostenible.
"Ens quedem sense temps per assolir el canvi de model energètic". Aquest és l'ultimàtum que les persones expertes han llançat com a conclusió de la 7a edició del congrés Som Elèctrics! que es va celebrar els passats 30 de novembre i 1 de desembre a Terrassa i que va aplegar un centenar d'assistents que van participar de dues jornades centrades en un debat en profunditat per abordar l'estat actual de la transició energètica, amb un panell d'experts de tots els àmbits.
La masia històrica de la Mata, situada al terme municipal de Mura, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, es convertirà en el Centre de seguiment, divulgació i recerca ambiental de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. El projecte, que es realitza en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, ha rebut un ajut del fons Next Generation de la Unió Europea per executar la primera fase del Pla director del recinte de la Mata.
Gràcies a un acord entre Mercabarna i les associacions de majoristes situades al polígon alimentari per instal·lar plaques fotovoltaiques dins del programa MESBarcelona, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, Mercabarna esdevindrà la planta fotovoltaica d'autoconsum en coberta (teulades) més gran de la Península Ibèrica. El projecte suposarà un estalvi d'unes 6.000 tones de CO2 a l'atmosfera anuals. Aquesta planta fotovoltaica es desenvoluparà en el marc d'un pla que s'executarà per fases i que suposarà una inversió públic-privada de 12 milions d'euros, una superfície de 360.000 m2 i una potència instal·lada de 18 MWp.
Un any més, la Cimera del Clima de Nacions Unides ha necessitat una pròrroga per aconseguir un acord "in extremis" que ha arribat ja entrat el diumenge i que ha estat qualificat de decebedor per part de la Unió Europea que havia amenaçat d'abandonar la cimera si no es mantenia l'objectiu de limitar l'escalfament a 1'5ºC que marca l'Acord de París. Finalment, el text acordat a Sharm Al-Sheikh pels gairebé 200 països presents a la COP recull la creació d'un fons per finançar les pèrdues i danys irreversibles dels països en vies de desenvolupament que siguin més vulnerables al canvi climàtic. Respecte al límit de l'escalfament, escull principal per a la UE, el document final manté que cal treballar per no superar el grau i mig, sense anar més enllà del que es va acordar a la cimera de Glasgow de l'any passat. Respecte a la reducció dels combustibles fòssils, tampoc s'ha avançat respecte a la COP26 ja que el document aprovat en aquesta cimera d'Egipte no inclou la demanda de reduir els combustibles fòssils. En aquest sentit, el text final de la COP27 només insta als països a reduir progressivament la generació d'energia a partir del carbó i a abandonar gradualment els subsidis als combustibles fòssils, una petició recollia l'Acord de Glasgow.
L'ONU aprova una resolució (Nova York, 28/7/2022) en la que els Estats Membres de la Asamblea General afirmen que el canvi climàtic i la degradació ambiental forma part de las amenaces més urgents per al futur dels éssers humans. Amb 161 vots a favor, vuit abstencions* i cap vot en contra, aquest dijous l'Assemblea General va adoptar una resolució que reconeix l'accés a un medi ambient net, sa i sostenible com un dret humà universal. El text, presentat originalment per Costa Rica, Maldives, Marroc, Eslovènia i Suïssa el mes de juny passat, i copatrocinat ara per més de 100 països, assenyala que el dret a un medi ambient sa està relacionat amb el dret internacional existent i afirma que la promoció requereix la plena aplicació dels acords mediambientals multilaterals.
El coipú és espècie exòtica invasora que es reprodueix i s'expandeix amb rapidesa, tot i que,el 80% dels coipús moren durant el primer any de vida, i menys del 15% arriben als tres anys. Es tracta d'un rosegador originari de Sud-amèrica que pesa entre 4 i 7quilos, vu en llacunes, rius, canals, estanys,embassaments i zones humides amb abundant vegetació aquàtica i pastures al voltant. Els exemplars són madurs sexualment al cap de sis mesos de néixer i les femelles poden tenir 2 o 3 ventrades a l'any. El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha creat una brigada específica, que estarà operativa els 365 dies de l'any, per prevenir l'expansió del coipú i que forma part d'un Pla de xoc i control del coipú dissenyat pel departament i que inclou una desena de mesures.
La Generalitat cedeix el conjunt edificat de la platja de Castell de Palamós a l'Ajuntament de la ciutat en el marc d?un acord de col·laboració iniciat l'any 1999 amb l'objectiu de protegir aquest espai natural singular del lit'indret fent que l'experiència de visitar Castell sigui més intensa i potent, i minimitzar els impactes que provoca l'elevada freqüentació de visitants.
Es tracta de la Thalictrum foetidum, una rara planta estèpica que viu principalment a l'Àsia i a l'est d'Europa. El Parc ha realitzat un estudi per comptabilitzar i localitzar les plantes existents que servirà per avançar en la seva protecció i conservació. La planta, que està previst que s?incorpori al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya per incrementar la seva protecció, viu en prats molt rocosos, fissures de rocams i entre mates de ginebró. Actualment, aquest lloc és l?únic indret més a l'oest dels Alps on s'ha trobat aquesta rara planta.
L'exemple del municipi alemany de Wildpoldsried, internacionalment conegut com a "poble energia" per la producció d'energia combinada que produeix i que supera amb escreix l'autoconsum és un dels que van posar sobre la taula els ponents de la xerrada organitzada per la plataforma Salvem la Ribera d'Ondara com a prova que un altre model de transició energètica és possible. També en aquesta línia es va apuntar una iniciativa que s'està treballant a la comarca de les Garrigues, on es vol produir energia de manera mancomunada per una zona que abasta un radi d'acció de 25 kilòmetres. A més de Carles Brufal, portaveu de l'associació Salvem Ribera d'Ondara, a l'acte d'aquest dissabte celebrat a l'Auditori de Cervera, hi han participat el doctor en Geografia i professor de la URV Sergi Saladié, la portaveu de la Xarxa d'Entitats Catalanes per una Transició Energètica Justa Montse Coberó, la Consellera Comarcal de Sostenibilitat i Canvi Climàtic Dània Verdés i el Paer en cap de la Paeria de Cervera Joan Santacana. Totes les intervencions van rebutjar els macroprojectes que s'han presentat a la comarca perquè destrossen el patrimoni natural de la zona i tendeixen a la concentració territorial i empresarial per a generar energia lluny dels centres de consum.Totes les intervencions de les persones de la taula van coincidir en que el model que està a darrera dels projectes fins ara presentats a la zona són, a més d'agressius amb el territori, de concentració territorial i empresarial (de grans empreses) i proposen la generació d'energia lluny dels grans centres de consum amb l'agreujant que després es requerirà de la construcció de línies per transportar l'energia als centres de consum..
Un dels llegats de Joan Oró a Catalunya és l'Observatori del Parc Astronòmic del Montsec, al municipi d'Àger. La frase seva "una sola Terra en el sistema solar. El seu futur està a les vostres mans" presideix l'entrada del Parc Astronòmic com un avís per a navegants i ens recorda que està a les nostres mans, a les de tots i totes, la salvació del planeta i de la pròpia humanitat. Aquest 2023 és un bon any per a conéixer a fons el pensament, el coneixement i l'obra d'aquest gran científic català que, tot i que profeta, no va poder investigar a Catalunya. El programa de l'Any Joan Oró, que commemorarà el 2023 el centenari del naixement del bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa, pretén apropar a tots els públics el llegat científic i els valors personals d'aquesta figura cabdal en l'estudi de l'origen de la vida. Amb aquest objectiu, s'han previst diferents activitats que es duran a terme durant l'any vinent, principalment a Catalunya però també a l'estranger, com ara cicles de conferències, una exposició itinerant, un projecte educatiu o diferents publicacions, entre moltes altres iniciatives. La commemoració de l'Any Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró, amb el suport de diferents institucions, organismes i entitats privades.
Mitjançant aquesta una nova línia d'ajuts de 26.320.460 euros. es pretén que el sector turístic català pugui millorar l'eficiència energètica dels seus allotjaments. Els ajuts han de servir per rehabilitar edificis destinats a allotjament turístic com ara establiments hotelers i de turisme rural, càmpings i apartaments turístics construïts abans de l'1 de gener de 2007. L'import de la subvenció es complementarà amb la inversió privada corresponent a cada projecte, de manera que es calcula que la inversió total estimada superarà els 50 milions d?euros. L'objectiu és afavorir l'estalvi energètic, l'aprofitament de les energies renovables i la reducció de les emissions de diòxid de carboni.
La guerra d'Ucraïna que ha disparat a l'alça els preus dels productes bàsics és actualment la principal preocupació de la ciutadania del planeta en detriment del canvi climàtic que ocupa la quarta posició. A més, creix l'escepticisme sobre l'origen del canvi climàtic, baixa la idea que l'impacte humà té alguna cosa a veure i augmenta la percepció que són els governs i les empreses les que tenen la responsabilitat de combatre'l. Aquestes són les principals conclusions de la quarta edició del "Baròmetre de percepció del canvi climàtic" fet a 30 països dels cinc continents per la consultora Ipsos per encàrrec de l'empresa EDF (Electricitat de França).
S'ha publicat l'Atles Món Rural 2022, una eina de consulta de les àrees rurals, promogut per l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Micropobles de Catalunya (MdC), L'edició d'enguany ve a donar continuïtat a les que es van publicar l'any 2009 i 2015 i vol aportar informació i reflexió sobre les diferents ruralitats que conviuen al nostre país. L'Atles Món Rural 2022 es va presentar el passat mes de maig en un acte presidit per la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Teresa Jordà. L'Atles apunta que els canvis tecnològics i culturals, el fre a la globalització i les exigències mediambientals a causa del canvi climàtic poden revitalitzar les àrees rurals
Més de 75 vols de Vueling que s'han enlairat des de l'aeroport de Sevilla ho han fet amb un 4,5% de SAF (combustible sostenible d'aviació) en els seus dipòsits superant l'objectiu del 2% que estableix la Unió Europea pel 2025. Amb aquests vols que s'han fet en col·laboració amb Cepsa l'aerolínia ha evitat l'emissió d'uns 500 quilos de CO? per vol.
L'indicador mostra que les poblacions de fauna per a les que es disposa de dades de seguiment regular han tingut una davallada mitjana del 24% en els darrers 20 anys. Catalunya és pionera en el càlcul d'aquest indicador, un índex per mesurar la pèrdua de biodiversitat adoptat per la Convenció de la Diversitat Biològica. L'Índex de Planeta Viu serà un índex important del que es parlarà durant la Conferència de la Biodiversitat, la COP15 que es celebra aquests dies a Montreal. Representants de l'Observatori son allà aquests dies per compartir l'experiència. La Generalitat prepara una bateria de mesures per revertir aquestes tendències centrades en l?anomenada gestió adaptativa.
La Plataforma en defensa del Riu Ripoll vol aturar la construcció del projecte privat d'una macropiscina d'ones artificials en un espai públic a la llera de l'àmbit fluvial del Riu Ripoll a Sabadell per part de l'ajuntament de Sabadell que, segons l'entitat aprofita un buit legal del planejament urbanístic aprovat fa 30 anys quan no existia la legislació de canvi climàtic ni la Declaració d'Emergència Climàtica feta per la Generalitat de Catalunya. Per aconseguir fons per a sufragar les despeses legals i judicials, que poden ascendir a uns 8500?, la Plataforma ha iniciat una campanya de mecenatge a Goteo i ha editat un calendari amb obres de 12 artistes que es presenta aquest dimecres. El calendari conté imatges del riu Ripoll, de fauna i de vegetació i de motius simbòlics sobre l'aigua i està fet amb una reproducció horitzontal de 40x50 en alta qualitat.
El govern català, mitjançant els departaments d'Empresa i Treball i d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, obrirà una línia d'ajuts de 8 milions d'euros per al desplegament de comunitats energètiques dins de cooperatives de consum, siguin de nova creació o ja existents. L'objectiu és facilitar la participació de la ciutadania en la generació i gestió de la seva pròpia energia d'origen renovable a través de l'economia social i cooperativa. La mesura també pretén estimular l'activitat econòmica en l'àmbit cooperatiu, i que les energies renovables siguin una font de riquesa que reverteixi en el territori.
El Fòrum Internacional Multireligiós "Cruïlla de Camins" s'ha tancat aquest dimecres amb la signatura del "Pacte Manresa 2022", que ha estat firmat per líders religiosos de tot el món, col·lectius internacionals de joves i de dones, autoritats locals i assistents als debats i conferències que han tingut lloc al llarg de quatre dies a la capital del Bages, contribuint a la seva confecció. L'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i la secretària general de Religions for Peace, Azza Karam, s'han compromès a traslladar les propostes i els compromisos del Pacte a altres ciutats, comunitats religioses i organismes nacionals i internacionals, com l'ONU i la UNESCO, amb la voluntat que sigui compartit per tots els governs del món.
La construcció d'un gran cercle amb el símbol del Pacte per la Moda Circular a la Clariana de la plaça de les Glòries de Barcelona aquest diumenge al matí ha constituït l'acte central de la 14ena Setmana Europea de Prevenció de Residus, que ha volgut visibilitzar els 22kg de residus textils que s'estima que genera cada persona a l'any amb la col.locació d'una muntanya de roba de 22 tones procedent de la recollida selectiva. A l'acte hi ha participat el director de l'Agència de Residus de Catalunya Isaac Peraire i el cantant i presentador del programa de TV3 Eufòria, Miki Nuñez que s'ha compromès a difondre els principis del Pacte per la Moda Circular entre el jovent així com la necessitat d'evitar la generació de residus textils
La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, i el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, han lliurat els distintius dels nous centres educatius que s'han afegit a la Xarxa d'Escoles Verdes. Enguany, han rebut aquest distintiu un total de 78 centres de les comarques de l'Alt Camp, l'Alt Empordà, l'Alta Ribagorça, l?Anoia, el Bages, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, el Barcelonès, la Conca de Barberà, el Garraf, el Gironès, la Garrotxa i el Maresme. Amb la incorporació d?aquests centres, ja són 923 els centres educatius que tenen el distintiu d'Escoles Verdes.
L'Energètica serà el mitjà propi de la Generalitat per incidir i millorar el mercat energètic català. La generació d'energia a partir d?energies renovables, l'aprovisionament energètic del sector públic a partir de l'autoconsum i d'acords bilaterals amb generadors locals o l'impuls de les comunitats energètiques seran algunes de les principals funcions de la companyia..La nova empresa pública tindrà com a objecte social la realització de tot tipus d'activitats, obres i serveis relacionats amb l'energia elèctrica procedent de fonts d'energia renovables.