L’extracció i obtenció de l’alumini
El procés més habitual de la producció del alumini tracta d’extreure “alúmina” a partir de la Bauxita pel mètode Bayer, la bauxita s’extreu amb explotacions mineres, després s’obté l’alumini utilitzant la electròlisi sobre l’alúmina.
En aquest triple procés de fabricació de l’alumini podem trobar diferents impactes ambientals:
- Desforestació de la zona eliminant el 100% de la flora i de la fauna.
- Contaminació del aire causats pels gasos de la maquinaria i de les explosions controlades
- Contaminació de l’aigua, la terra i aqüífers causat per les tècniques d’extracció
- Elevat consum d’energia (El triple que la producció d’acer)
- Elevat consum d’aigua i vessaments d’aigües contaminades.
- Emissions de vapors de quitrà
- Emissions de sofre (causants de pluja àcida)
- Emissions de Fluoramina
Algunes regions mundials que han patit pluges àcides han vist com morien grans quantitats massives de peixos, que en alguns casos han deixat llacs sencers sense fauna, la concentració d’àcid en l’aigua dissol l’alumini dels sediments a l’aigua augmentant els nivells deu vegades per sobre del normal, mentre que aquests casos detectats al Canada i Estats units han estat tractats de catàstrofes en altres països el abocaments d’alumini en rius no son deguts a la pluja àcida si no a l’activitat minera, causant els mateixos danys però afectant a varies poblacions al llarg del recorregut del riu.
La polèmica
Mentre la majoria d’ecologistes carreguen durament contra l’alumini, un pocs defensen el material per el seu baix cost de reciclatge, ja que l’impacte ambiental del reciclatge és només energètic i molt inferior al impacte de producció, si a més tenim en compte que l’alumini es 100% reciclable podem estar d’acord en que reciclar l’alumini es del tot necessari i és bo per el medi ambient. però es força més complicat justificar-ne la producció. Alguns països són mundialment pioners en el reciclatge d’alumini, el Japó fabrica un milió de tones anuals d’alumini reciclat i Alemany 500.000 tones anuals.
Però reciclar l’alumini no garanteix tenir alumini per sempre ja que per cada quilo d’alumini n’obtenim 0’95Kg, i a més cal tenir en compte que no tot els redius d’alumini són recollits per el seu reciclatge.
El contenidor d’alumini
A Catalunya no hi ha un circuit de recollida selectiva d’alumini, rarament el podem veure en alguns municipis en forma de llauna gegant i limitat només a envasos de begudes i re frescos. però no per altres formats com el paper d’alumini o simplement un objecte d’alumini, el contenidor groc pensat per envasos accepta envasos d’alumini, però només en el cas que hagin estat un envàs, si han estat un producte en sí no el podrem llençar al contenidor groc.
La Salut
L’alumini ha estat el centre de discussions per molts motius i un d’ells la salut, mentre alguns experts afirmen que un alt nivell d’alumini al cos humà provoca Alzheimer, altres ho neguen rotundament, i el cert és que mai s’ha trobat una relació de l’alumini amb aquesta malaltia. En canvi la malaltia del ronyó pot complicar-se en cas d’un nivell d’alumini molt elevat i els casos més greus s’han trobat en pacients que feien diàlisi i l’alumini s’acumulava als ronyons provocant un malaltia cerebral que causa la interrupció del discurs, desordres de memòria, canvi de personalitat, deteriorament de la capacitat de raonament i desorientació, de forma ocasional provoca convulsions seguides de la mort. l’any 70 es va detecta que l’alumini era el causant de la malaltia i des de llavors es filtra l’aigua utilitzada en diàlisi per extreure’n l’alumini, fet que ha reduït en gran part la malaltia
Altres problemes de l’acumulació d’alumini en pacients (sobretot nens) han estat el deteriorament dels ossos, per la interrupció del calci, el magnesi, el fosfor i el metabolisme del fluorur, també varies formes d’anèmia i les altres concentracions d’alumini en el cervell provoquen cert desordre neurològic que recorda Alzheimer, Els experiments amb animals injectats amb alumini han desenvolupat els mateixos símptomes que els pacients d’Alzehimer.
L’home està exposat a l’alumini de forma constant en petites quantitats, i no serà greu mentre aquestes segueixin sent petites. Una persona adulta consumeix una mitja de 7 a 9 mg d’alumini al dia aproximadament. Els nivells d’alumini al aire són molt baixos (Entre 0.005 i 0.18 mg per metre cúbic (μg/m³) però els nivells en nuclis industrials i urbans poden arribar fins als 8 μg/m³. En algunes ciutats s’ha arribat a detectat 1mg d’alumini per litre d’aigua potable mentre que els nivells normals són 0,1mg/l. Però el pitjor és que alguns medicaments poden arribar a contenir 200mg d’alumini com és el cas d’alguns antiàcids, altres medicaments com algunes aspirines (10 a 20mg) o vacunes (0,85mg) també en són portadores tot i que en menors quantitats.
Eco-etiquetes
Com tots els materials actuals que és poden reciclar l’alumini també te la seva eco-etiqueta, en aquest cas són etiquetes de tipus II
ALU 41. (Tipus II) És una etiqueta de tipus II, que s’atorga el propi fabricant, indicant que el producte està fabricat en alumini. |
|
Alu. (Tipus II) És menys habitual que l’anterior però te exactament el mateix significat |