Els horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats

S'estima que el 2050, el 66% de la població mundial viurà a nuclis urbans i la demanda d'aliments augmentarà en un 30%. En aquest context, l'agricultura urbana està proliferant no només com un sistema sostenible de producció i consum local d'aliments, sinó com una eina per millorar la qualitat de l'aire i la temperatura, reduir l'impacte ambiental del transport de mercaderies, donar suport a les economies locals i proveir serveis socials en àmbits com l'educació, la salut, la inclusió social o el lleure. Un estudi en el que va participar l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, ICTA en el marc del projecte FertileCity, i que es va presentar el 2019, destaca que la implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

La col·locació d’horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats cada vegada més nombroses i poblades

L’estudi determina que tan sols és necessari disposar d’un metre quadrat de cultiu per produir fins a 17 quilograms de tomàquet, una quantitat superior al consum mitjà anual de tomàquets per persona, xifrat en 16,1 kg. A més, per poder recollir l’aigua de pluja suficient per mantenir el cultiu es precisa d’un metre quadrat addicional. Segons els investigadors del projecte, les condicions meteorològiques a l’interior de l’hivernacle proporcionen l’entorn adequat per produir tomàquet a l’estiu en un cicle allargat (plantant a principis de gener). Els cultius de fruit, com el tomàquet, tenen un impacte ambiental més baix i millors resultats econòmics que els cultius de fulla (com l’enciam) ja que les productivitats són més altes. “Durant l’hivern aprofitem l’hivernacle per produir altres aliments menys exigents a la radiació que el tomàquet”, explica el Dr. Xavier Gabarrell, investigador del projecte i director de l’ICTA-UAB, que assegura que “el projecte FertileCity demostra que els cultius de mongeta tendra, bleda, espinacs, ruca i enciam són viables a l’hivern gràcies a la inèrcia tèrmica de l’edifici i l’hivernacle que proporciona una temperatura adequada per a aquests cultius”.

Els aliments produïts mitjançant agricultura urbana en terrats en hivernacles són percebuts positivament per part dels consumidors, per la seva qualitat i pel sistema de producció. Els consumidors els consideren frescos (en un 93%), saborosos (80,5%) i amb un impacte ambiental menor (68,5%). La valoració és encara més favorable entre els enquestats que tenien coneixement previ dels projectes d’agricultura urbana a coberta que entre els que desconeixien aquest model de producció. Per Gabarrell, “els resultats de les enquestes realitzades indiquen que el 81,5% desitjaria comprar aquests productes si tingués l’opció de fer-ho” i incideix que “l’agricultura urbana a les cobertes dels edificis té un gran potencial per incrementar l’actual producció i consum local d’aliments amb un impacte ambiental i un cost econòmic menor que els productes convencionals importats d’altres regions”.

El projecte FertileCity, en el qual també participen investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha analitzat la implementació de l’agricultura urbana a les cobertes dels edificis amb l’objectiu d’aprofitar aquests espais buits mitjançant la instal·lació d’hivernacles. Entre els factors que limiten el desenvolupament de l’agricultura urbana, destaca el temor que la contaminació atmosfèrica de les ciutats pugui repercutir en la salubritat dels aliments agrícoles conreats. Els resultats posen de manifest que les verdures produïdes tant en l’hivernacle de l’ICTA-UAB (ubicat al campus UAB costat de l’AP-7) com en altres horts situats en àrees d’alta densitat de trànsit a Barcelona, no estan contaminades per metalls pesats, i que els nivells de níquel, arsènic, cadmi i plom estan molt per sota dels límits permesos per la legislació en matèria alimentària. L’estudi va analitzar la producció de vegetals sense terra, emprant perlita com a substrat i aportant a la planta els nutrients necessaris juntament amb l’aigua de reg procedent de la pluja. Així doncs, també es va descartar la contaminació de metalls pesants a través del substrat, una font habitual.

Comparteix-me:

Alerta màxima a la COP29

El context en què ha començat la COP29 a Bakú (Azerbaidjan) aquest'11 de novembre és crític, però no desesperançador, segons Nacions Unides, que ha fet esment dels darrers fenomens extrems...

L’Expedició Ocean Hope defensa la protecció de les aigües internacionals i demana una moratòria sobre la mineria a Alta Mar

L'Expedició Ocean Hope fa una crida urgent a l'acció, advocant per la protecció de l'alta mar i una moratòria sobre la mineria en aigües profundes, amb l'Oceà Pacífic identificat com...

«Els rius: territori, societat i cultura» lema del  XIV Congrés de la CCEPC que es celebra a Tortosa

Si parlar dels rius del nostre territori amb una mirada àmplia i multidisciplinària: des d’un punt de vista geogràfic i ecològic és sempre important, després del fatídic episodi de la...