Denuncien que la mort de diferents espècies autòctones del riu Siurana és causa de l’espoli de l’aigua del riu que provoca la falta de cabal ecològic

El Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) ha presentat una denúncia al Cos d'Agents Rurals per la troballa de diversos cadàvers de fauna autòctona i pròpia d?ambient fluvial al tram del riu Siurana que passa pel terme municipal de Gratallops (Priorat). L'entitat assenyala que la causa de la mort d'aquestes espècies és causada per l'espoli d'aigua del riu, que provoca una falta de cabal ecològic. El GEPEC-EdC reitera que la presència de fauna autòctona pròpia d'ambient fluvial és de vital importància per tal de mantenir un equilibri natural i permet fer front a l'emergència ecosistèmica global, de manera que la conservació d'aquests espais per tal de generar àrees resilients al canvi ambiental global és prioritària. A principis d'agost, el departament d' Acció Climàtica va anunciar que no transvasaria l'aigua al pantà de Riudecanyes per garantir la qualitat ambiental de l'embassament i del riu Siurana.

El GEPEC-EdC recorda que, en concret, aquesta temporada d’estiu està sent extremadament dura per al riu, generant una situació de màxima gravetat que l’entitat porta alertant des del maig. Pel grup ecologista, “la mala gestió per part dels organismes responsables durant els últims anys ha comportat conseqüències tan nefastes com les que denuncien ara. “Una d’aquestes males pràctiques ha estat el transvasament continu d’aigua al pantà de Riudecanyes, tant els anys plujosos com els més secs, en comptes de reservar l’aigua per estius com l’actual.”

La troballa de peixos morts es va fer per part d’una tècnica del GEPEC-EdC el passat 22 de juliol. Immediatament es va informar al Cos d’Agents Rurals per a que s’aixequés acta i es pogués procedir a fer la denúncia. Uns dies més tard, el 26 de juliol, Forestal Catalana van acudir al lloc dels fets per avaluar l’impacte ecològic que s’havia produït i va notificar a l’entitat que es farien tasques de pesca elèctrica o es traslladarien els individus que quedaven en algunes zones amb aigua a centres de cria. El GEPEC-EdC va alertar que aquesta no és cap tipologia de solució, doncs el desplaçament d’individus d’un tram del riu a un altre pot comportar problemàtiques en la deriva genètica de les espècies en qüestió.

El GEPEC-EdC considera que la gestió de l’aigua que s’està duent a terme des dels diversos agents implicats (Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Agència Catalana de l’Aigua – Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) juntament amb les decisions sobre els transvasaments des del Pantà de Siurana cap al Pantà de Riudecanyes estan afectant de forma molt negativa sobre la biodiversitat de l’espai.

A la denúncia presentada, l’entitat exigeix que els propis organismes encarregats de la gestió de l’espai natural protegit vetllin i actuïn d’acord amb l’establert en la pròpia normativa i legislació associada, i, per tant, que es comprometin de forma urgent a recuperar el cabal ecològic del riu Siurana. El GEPEC-EdC recalca que el riu Siurana és una àrea catalogada i protegida dins del Pla d’Espais d’Interès Natural, així com Xarxa Natura 2000.

Les espècies afectades

En primer lloc, es va trobar el cadàver d’una anguila (Anguilla anguilla). Aquesta espècie ha sigut avaluada recentment per la “Llista Roja d’Espècies Amenaçades de la UICN”, el 2018, i es troba catalogada com una espècie en perill crític.

Des de la Unió Europea s’obliga als Estats Membres a elaborar plans de gestió específics d’aquesta espècie per tal d’evitar la seva regressió. En el cas català, el PGA (Pla de Gestió de l’Anguila a la Conca de l’Ebre) protegeix la conca del riu Siurana, justament una zona propera on s’ha trobat aquest mateix cadàver. És per aquest i per molts altres motius que el GEPEC-EdC porta denunciant de forma reiterada la mala gestió dels recursos hídrics del riu Siurana. Aquesta mala gestió i l’espoli de l’aigua comporta que molts d’aquests Plans de Gestió no s’acabin complint, provocant que l’ecosistema fluvial experimenti un procés d’estrès i sequera intensa en molts dels trams, el resultat del qual és la mort de diverses espècies com la presentada a la denúncia.

Per altra banda, es van trobar diversos cadàvers de Bagra (Leuciscus cephalus), una espècie de peix d’aigua dolça de la família dels ciprínids. A l’Estat Espanyol, el seu estat de conservació es cataloga com “Espècie Amenaçada” segons la Llista Vermella de la IUCN.

El departament d’ Acció Climàtica va anunciar a principis d’agost que no transvasaria l’aigua al pantà de Riudecanyes per garantir la qualitat ambiental de l’embassament i del riu Siurana

El passat 5 d’agost el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va comunicar a la Comunitat de Regants de Riudecanyes que, a causa de la sequera, no es donaven les circumstàncies per autoritzar el transvasament de 0,6 hm³, previst a l’abril, des del pantà de Siurana al de Riudecanyes. L’informe ambiental previ ho desaconsellava perquè, atès el baix nivell del pantà de Siurana, suposaria deixar en molt males condicions ambientals l’aigua restant. Pel que fa a la comunitat de peixos,  el departament informava que “el desembassament reduiria la zona més oxigenada, on viuen la majoria d’espècies piscícoles, i en disminuiria l’espai vital, amb el possible risc de mortaldat de peixos. A més, amb menys volum d’aigua a la capa superior de l’embassament, aquesta capa tendiria a escalfar-se més ràpidament i incrementaria el risc d’acumulació i multiplicació d’algues i cianobacteris, la qual cosa produiria eutrofització, amb efectes negatius sobre l’ecosistema”.

El departament afegia que “en aquests moments, i especialment en concordança amb els episodis de sequera que estem patint, les comunitats faunístiques associades a l’entorn es veuen molt minvades i es mantenen en petits tolls que van quedant al llarg del curs fluvial. Un desembassament d’aquestes característiques pot tenir un efecte crític sobre les poblacions d’espècies a preservar en l’espai natural del Riu Siurana i Planes del Priorat”.

Acció Climàtica treballa en l’alternativa d’utilitzar l’aigua regenerada per a usos agrícoles a la Comunitat de Regants de Riudecanyes, amb la qual cosa recupera el plantejament que ja va fer en el marc de la darrera proposta de consens a la Taula del Siurana. Així mateix, el Departament també estudia alternatives per al reg de suport de la Conca del Siurana del Priorat per a un total de 1.800 hectàrees.

En el cas de la xarxa d’abastament d’aigua de la Mancomunitat del Topograpo (Gratallops, Torroja del Priorat, Poboleda i Porrera), Acció Climàtica, per mitjà de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha tornat a proposar als municipis afectats, com ja va fer al febrer, realitzar obres de millora de la xarxa d’abastament en els pròxims mesos per garantir l’aigua de qualitat, i el suport i l’acompanyament en la gestió posterior de la infraestructura. Aquestes obres es podrien iniciar immediatament, un copcomptin amb el consens dels ajuntaments involucrats, i tindrien una durada de 5 mesos.

Tanmateix, l’aigua per a l’abastament dels municipis del Topograpo està garantida amb els volums actuals; també des del punt de vista de la qualitat si no es fa el transvasament de 0,6 hm3 pendent com planteja Acció Climàtica.

El Departament ha remarcat que l’ACA compleix els cabals ambientals en les conques internes en què té competències, i ha recordat que el responsable dels cabals ambientals del pantà de Siurana és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

Comparteix-me:

L’Expedició Ocean Hope defensa la protecció de les aigües internacionals i demana una moratòria sobre la mineria a Alta Mar

L'Expedició Ocean Hope fa una crida urgent a l'acció, advocant per la protecció de l'alta mar i una moratòria sobre la mineria en aigües profundes, amb l'Oceà Pacífic identificat com...

«Els rius: territori, societat i cultura» lema del  XIV Congrés de la CCEPC que es celebra a Tortosa

Si parlar dels rius del nostre territori amb una mirada àmplia i multidisciplinària: des d’un punt de vista geogràfic i ecològic és sempre important, després del fatídic episodi de la...

Per prevenir les riuades, el millor és no construir en zones inundables ja que les canalitzacions dels rius i rieres augmenten la velocitat de l’aigua

Davant les greus conseqüències que ha tingut la DANA a València, moltes persones han començat a preguntar-se què cal fer per prevenir els impactes devastadors de les riuades –i encara...